Vilassar obre les portes al 48h Open House 2021

Última revisió 15-10-2021 09:49
15/10/2021

Coincidint amb la Fira del Bolet, el diumenge 24 d'octubre i per vuitè any consecutiu, Vilassar obrirà de nou les portes d'edificis singulars i amb una gran valor arquitectònic en el marc del 48h Open House 2021.

Des que el 2014, Vilassar de Dalt va ser la ciutat convidada al 48h Open House Barcelona, cada tardor, el poble obre alguns dels seus edificis singulars per poder-los visitar de forma lliure i gratuïta. Aquest any ho farà el diumenge 24 d'octubre coincidint amb la Fira del Bolet. Edificis com el Teatre La Massa, el Museu Arxiu, el Celler de can Bruguera, els Forns romans de la Fornaca, la Biblioteca can Manyer, cal Notari, la casa de cós del carrer Santa Engràcia o la Nau Vella de can Manyer es podran visitar d'11 h a 14 h i de 17 a 20 h.

 

Espais que es podran visitar:

Visites teatralitzades

Teatre de La Massa

Plaça del Teatre, s/n – Vilassar de Dalt

Horari: 12 h.

Vilatans i vilatanes del s. XIX de Vilassar fan bullir l’olla amb l’encarregat de les obres de Guastavino. L’encarregat ens acostarà a la construcció tradicional de la volta de maó de pla.

Cal Notari

C. Sant Miquel,  9

Horari: 18 h.

En ple s. XVIII escoltareu els neguits dels veïns i veïnes del carrer del Bonaire.... un carrer carregat d’història que amb l’arribada de la nissaga del Notari Vila veurà créixer un gran casal.

Col.labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

 

Espais oberts

1.Forns romans de la Fornaca

C. Eduard Calvet i Pintó s/n – Passeig de la Fornaca

Segle II dC; Antoni Gironès, 2003-2004

Aquesta intervenció arquitectònica es realitza al jaciment arqueològic de la Fornaca, que presenta tres forns industrials romans del s. I dC que encara conserven la cambra de combustió. Es necessitava una protecció per garantir la conservació del jaciment ja que es tracta de tres forns excavats a l’argila, al mateix temps que l’edifici donava solució al passeig de vianants situat sobre el jaciment. El projecte arquitectònic manté les restes en un espai soterrat, provocant una entrada de llum natural en l’espai zenital i una façana que s’integra en l’espai reproduint un estrat arqueològic en pedra seca.

2. El celler de can Bruguera

C. Ignasi Iglesias ,s/n – Pàrquing de La Quintana

Segles XVII-XVIII

El celler ocupa la planta baixa de la casa de can Bruguera, casa de senyors reformada a finals del s. XIX i que ocupa l’antic emplaçament dels terrenys del mas Dilmer, documentat ja al s. XIV. El celler té dos grans àmbits: un espai d’entrada amb diferents elements relacionats amb l’elaboració del vi (premses, tines, eines, portadores, etc.) i un espai lateral on reposen una vintena de grans botes de roure. El celler està conformat per diferents espais amb volta catalana de maó i arcs a plec de llibre.

3. Nau vella de can Manyer

Plaça Miquel Martí i Pol, 6

Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino (1881); Bernat Carrau (2020)

Hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, seria obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment acull la col.lecció tèxtil local i està en fase de remodelació, es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja recentment rehabilitades.

És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu tèxtil de can Manyer.

4. Nau nova de can Manyer

Plaça Miquel Martí i Pol, 6

Nau nova construïda vers 1915; biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010-2014

Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta a dues vessants que conformen un pati central presidit per la casa del vapor pendent de estauració.

Inicià les seves activitats el 1881. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar amb  espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.

5. Carrer de cases de cós

Carrer Santa Engràcia

Segle XIX; Alfonso Sánchez (2020)

Les cases de cós són un tipus d’habitatge tradicional de Vilassar de Dalt i de molts dels pobles del Maresme. Es consoliden amb la revolució industrial, des del primer terç del segle XIX, com a solució al ràpid creixement de la població obrera, perdurant fins a la primera dècada del segle XX. S’estableixen de manera seriada i amb una tipologia unificada al voltant de les fàbriques tèxtils, per tal d'allotjar els treballadors i les seves famílies dins del mateix nucli urbà. El seu nom deriva de la paraula llatina cursum, que significa porció de terra estreta i allargada per edificar-hi una casa. La seva amplada característica  es determina en funció de la longitud de les bigues de fusta utilitzades per a obtenir una correcta resistència en l’edificació de cases urbanes. Aquest tipus de construcció forma part de la nostra història i són un patrimoni arquitectònic que cal cuidar, no només en la seva aparença externa, sinó també a l’interior. Les seves particulars característiques les han convertit en un signe d’identitat de Vilassar de Dalt.

6. Teatre de la Massa

Plaça del Teatre, s/n – Vilassar de Dalt

Horari d'11 a 14 h

Autor: Rafael Guastavino i Moreno (1881); Solà Morales, Dilmé i Fabré, 2002

Guastavino va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres, amb un llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l’espai. La novetat per a l'època està en el sistema constructiu d'aquesta cúpula: una doble capa de maons plans lligats per ciment importat que té un gruix d’entre 5 i 7 centímetres, reforçada per 18 meridianes i 5 paral·leles -comptades les extremes- de maó de pla.

La sala es composa de dues parts: al centre i sota la cúpula hi ha la platea, mentre la cúpula descansa sobre una zona perimetral de voltes de canó que emmarquen les llotges amb columnes. Les divuit parts que dibuixen els meridians de la cúpula es projecten sobre la zona perimetral: tres corresponen a l'escenari, una part a cada banda de l'escenari corresponia a l'accés a les llotges i les tretze restants cobreixen simètricament les llotges del primer pis, que corresponien als dotze socis fundadors i a la junta de l'entitat.

Aquest teatre és l’última obra de Rafael Gustavino a Catalunya abans d’esdevenir un dels referents més destacats de l’arquitectura dels segles XIX i principis del XX als Estats Units d’Amèrica.

7. Cal Notari

C. Sant Miquel,  9

s. XVIII

Cal Notari és una masia senyorial de tres cossos, amb dues plantes i golfes i  sala de lluir sobre la porta principal. L’aspecte final de cal Notari es va confeccionar amb la reforma de 1717, enguany en celebrem els 300 anys, com mostra la inscripció de la portalada de fusta. En el moment de la reforma cal notari conjugarà a la perfecció els usos agrícoles entorn del vi, l’habitatge familiar i de prestigi social pròpi de la nissaga de notaris que hi residien.

La casa es va reformar l’any 1997 per convertir-la en multi-habitatge conservant espais comuns com el distribuïdor principal que és l’objecte de visita de l’Open House d’enguany.

8. Can Banús (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt)

C. Marquès de Barberà, 9

Segles XIV-XIX

El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està situat en una masia del nucli urbà de Vilassar de Dalt documentada el segle XIV com a mas Canal, com a mas Serra els segles XV i XVI i com a can Banús des del segle XVII. Conserva dos bonics finestrals gòtics i la porta principal amb arc de plec a llibre. L’any 1886 l’era del mas es van transformar en un jardí romàntic que encara es conserva. El Museu Arxiu de Vilassar acull la col.lecció arqueològica local i realitza diferents exposicions temporals durant l’any.

 

Punt d’informació Open House:

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9 – 08339 Vilassar de Dalt)

Cartell Open House
Cartell Open House