El topònim Fornaca, documentat per primera vegada l´any 1290 a l´Speculum del castell de Vilassar, ens dóna pistes sobre l´antiguitat de la zona de producció industrial. El grup arqueològic de Vilassar de Dalt documenta l´any 1949 l´existència d´un forn tocant al camí de Mataró, d´època indeterminada. L´excavació efectuada per la secció d´arqueologia del Museu arxiu l´any 1981, netejant i consolidant el forn, no dóna cap altre tipus de resultats arqueològics. El forn conservava la cambra de combustió sencera i bona part dels arcs de la cambra de cocció, que es van apuntalar. Aquest forn, anomenat forn 1, es va incloure en el catàleg del patrimoni de Vilassar de Dalt per la seva futura protecció.
La intervenció
L´any 2002 l´Ajuntament de Vilassar de Dalt inicia la urbanització del territori per ampliar el polígon industrial de Vallmorena. Des del Museu arxiu de Vilassar de Dalt s´impulsen les tasques de neteja i protecció del forn 1, integrat en una parcel·la catalogada com a zona verda.
Sota la direcció tècnica de l´arqueòloga Núria Roselló i Gregori s´inicia la intervenció amb la intenció de netejar i documentar el forn existent i el seu entorn. En les tasques d´excavació intervenen la secció d´Arqueologia del Museu Arxiu, antics components del Grup Arqueologia i un bon nombre de col·laboradors, donant com a resultat la troballa del forn 2 (en un perfecte estat de conservació), de la mateixa tipologia que l´existent forn 3, de diferents característiques.
El seguiment de moviments de terres a tota la zona destinada a polígon industrial va donar altres troballes puntuals, com un fos de cabana del bronze, un pou amb parets i reompliment de l´època romana, una sitja de s. I aC i, a 50m dels forns, el vèrtex d´un abocador de mitjans s. II dC.
L´empresa Gamarra & García, una de les més prestigioses en el camp de la restauració de jaciments arqueològics, va iniciar els treballs de consolidació del conjunt l´any 2005 reforçant amb tirants i arcs de ferro el forn 1, aplicant resines a les esquerdes dels forns 1 i 3 i realitzant una neteja intensiva de totes les escorificacions i vitrificacions de l´interior de les dues cambres de cocció.
La terrisseria de la Fornaca
Els tres forns de la Fornaca es troben excavats en un marge natural, fet que els dóna més estabilitat per suportar les cambres de cocció i aporta una millora en l´àmbit d´aïllament tèrmic. El seu emplaçament, amb l´abundància de matèria primera (argila), de combustible (fusta) i rica en aigua, i la seva orientació al vent de llevant, per facilitar la circulació de l´aire calent dins de les cambres, és idoni per la cocció de material ceràmic.
Forn 1 i forn 2
Catalogats per N.Cuomo di Caprio i F. le Ny com a forns romans de tipus I/a. De planta circular i doble cambra: la inferior (de combustió), i la superior (de cocció)separades per una graella sostinguda per columna central en la cambra inferior, de tir directe o vertical. Les cambres de combustió es troben excavades a l´argila natural, amb una columna central amb una columna central, reparada en diferents moments, de la qual arranquen 8 arcs radials que enllacen la columna amb els murs perimetrals aguantant la graella. Els 8 arcs radials configuren les obertures o xemeneies per a l´evacuació de fums i gasos, al mateix temps que permeten la cocció de les peces dipositades al damunt.
Les parets de la cambra de combustió presenten escorificacions i vitrificacions molt pronunciades a causa de les temperatures, que oscil·larien entre els 800-100 ª C. Aquestes escorificacions resten en un perfecte estat de conservació en l´interior de la cambra de combustió del forn 2.
La boca d´accés a la cambra de combustió es tropa tapiada al forn 1 i oberta al forn 2. Faria la funció d´entrada del combustible, neteja i reguladora del tir.
De la cambra de cocció es conserva part del perímetre de les parets, arrencant de la mateixa argila, i tancant-se cap a l´interior formant una cúpula suficientment oberta per donar sortida al fum i als gasos. Sembla previsible que la cambra de cocció tingués algun tipus d´accés per a la introducció i la retirada de peces, no identificada pel registre arqueològic.
Pel que fa a la producció, estaríem davant de dos forns dedicats a la cocció de materials de construcció (ímbrex, tègula, i maons) i dòlies (recipients ceràmics de grans dimensions). La tipologia dimensions dels forns, les restes aparegudes al forn 2 i la proximitat de l´abocador on trobem un 75% de material de construcció i dòlia, ens indica una producció industrial de material ceràmic de gran format.
La datació gràcies a l´estudi arqueomagnètic de la Fornaca va consistir en la pressa demostres dels forns 1 i 2 en la seva posterior anàlisi al Laboratori de Paleomagnetisme dels serveis de Suport a la Universitat de Barcelona –CSIC. La direcció mitjana obtinguda pels dos forns, un cop comprada amb les corbes de referència, proposa una datació de la darrera cocció dels forns entorn el s. III dC.
Forn 3
La tipologia del forn 3 és completament diferent a la dels anteriors, i es catalogaria com a forn tipus I/c segons F. le Ny. Presenta una única cambra (de combustió i cocció), corredor d´entrada (praefurnium) i banqueta perimetral, on es col·locaven les peces a coure. És de tir directe, evacuant els gasos calents pels conductes excavats al perímetre de les parets. Excavat al marge d´argila, l´estructura va ser seccionada per aterrassaments moderns.
En diferents forns d´aquesta tipologia trobem documentada la graella de fang sòlid, plana amb forats, que deixaria passar l´escalfor per coure les peces i que seria suportada per la banqueta perimetral. El fet que les parets superiors del forn 3 no es troben cremades ens portaria a pensar en l´existència d´aquesta graella, tot i que durant l´excavació no se´n van trobar testimonis.
Conserva el praefurnium, corredor d´alimentació d´aire, combustible i neteja. El forn té un còncau, en forma de cubeta, que delimita l´espai per al foc. Seguint l´estructura de les parets, a la part superior del forn cal suposar-la acabada en volta, cilindre o còpula, però proa obert per dalt per permetre la sortida de fums, calor i gasos. Aquest tipus de forns es troben molt ben documentats a França com a productors de material ceràmic de construcció i acaben essent substituïts a finals del s. I dC per models més grans, circulars o quadrats, que augmenten la capacitat productiva.
Espai/descobriment
L´espai de protecció i musealització dels forns, orba de l´arquitecte Toni Gironès, és un edifici excavat amb una coberta/plaça, lligada al passeig superior de la Fornaca. L´accés es fa a partir d´una cambra d´acer des d´on descobrim els tres forns romans, passant d´un polígon industrial del s. XXI a un centre terrisser de fa gairebé 2000 anys.
L´interior queda delimitat per un mur inclinat de contenció de terres, que en esdevenir façana, genera dues escletxes de ventilació a tota alçada. Tot el conjunt està construït amb sistema de mur de pedra granítica armada en sec amb mallat corrugat, que en arribar al passeig es transforma en una barana del mirador cap al mar.
L´edifici incorpora tres lluernaris cilíndrics que possibiliten la il·luminació natural del jaciment, al mateix temps que permeten la visió dels tres forns des del passeig.
L´empresa pública Viserma va ser la promotora de l´edifici de protecció, integrant el jaciment arqueològic de la Fornaca amb el seu entorn, a cavall entre dos ambients: el passeig i zona residencial i el polígon industrial. L´edifici va ser finalista dels premis FAD d´arquitectura l´any 2005.
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Text: Núria Roselló i Enric Ortega
Dibuix: Joan Artigas
Fotografies: Fons Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Toni Serra, Ivan Morales, Fotopanoramic
