Menú
Aquest diumenge 25 d'agost, en plena Festa Major dels Sants Genís, Vilassar de Dalt retrà homenatge a la família Feliu de la Penya Isern, destacats membres de la generació del 1680 i capdavanters del redreçament econòmic de Catalunya.
25 d'agost de 2013. Festa Major dels Sants Genís
a les 6 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament
Parlaments
Presentació de l'acte
- Sr. Benet Oliva i Ricós, tinent d'alcalde i president del Museu Arxiu
L'atac del 20 d'agost de 1713
- Sr. Josep Samon Forgas, historiador
Els Feliu de la Penya de Mataró
- Sr. Ramon Reixach, regidor de l'Ajuntament de Mataró i historiador
Paraules d'homenatge
- Sra. M. Àngels Torras Ripoll, directora dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona
Paraules de cloenda
- Sr. Joan Mora, alcalde de Mataró
- Sr. Xavier Godàs i Pérez, alcalde de Vilassar de Dalt
Tot seguit, a ca l'Isern de Plaça (sota el CAP)
DESCOBRIMENT DE LA PLACA
DEDICADA ALS FELIU DE LA PENYA ISERN
A dos quarts de 6, a Plaça
SARDANES amb la Cobla Premià
------------------------
REMEMORANT ELS FELIU
DE LA PENYA ISERN DE PLAÇA
Enguany es compleixen tres-cents anys d'un munt de fets relacionats amb la Guerra de Successió i Vilassar:
els tractats d'Utrecht que deixaven sola Catalunya davant l'aliança borbònica (juliol 1713)
la celebració d'una Junta de Braços (8 juliol 1713) —equivalent a unes corts sense rei— amb l'assistència d'un representant de Vilassar, el pagès Miquel Coll i Isern —sogre de Salvador Feliu de la Penya i cap de casa de ca l'Isern—, que votà per la resistència enfront de Felip V com la majoria dels assistents
l'atac borbònic i l'incendi de Vilassar (20 d'agost 1713)
l'extracció de Salvador Feliu de la Penya com a conseller segon de Barcelona (30 novembre 1713)
D'on sortien aquests personatges?
L'any 1699, a Santa Maria del Mar, l'església de la Barcelona burgesa i mercantil, es van celebrar dos matrimonis claus per entendre aquesta història:
El 27 de gener Eulària d'Isern i Parrella, filla del cavaller Pere d'Isern de Vilassar i la seva tercera muller, una pubilla dels cavallers Parrella i Archs de Torelló, es casava amb Jaume Duran i Pujades, hereu d'una nissaga de grans mercaders barcelonins.
El 21 de setembre, Maria Coll i d'Isern, néta del cavaller Pere d'Isern, enllaçava amb el mercader Salvador Feliu de la Penya, cosí i hereu de Narcís Feliu de la Penya.
En aquests enllaços Isern-Parrella-Duran-Feliu hi conflueixen els tres pilars de l'empenta mercantil catalana i de l'austriacisme català durant la guerra de Successió: la burgesia mercantil de la capital, la burgesia ennoblida del litoral i la Plana de Vic.
Els Isern eren una nissaga de pagesos benestants vilassarencs que s'havien enriquit amb l'especialització en la vinya i la comercialització de vins i aiguardents. L'any 1677 havien aconseguit un títol nobiliari de cavallers. Els Feliu de la Penya són una nissaga de pagesos mataronins enriquits amb el comerç, amb una branca de fadristerns establerta a Barcelona que, poc a poc, ascendeixen en el món dels negocis. Narcís Feliu de la Penya, advocat i mercader, és el gran referent com a publicista i historiador de la generació mercantil de 1680 i de l'opció austriacista. Entre les seves obres destaquen El Fènix de Catalunya publicat el 1683 —l'any 1983 col•locàrem una placa a la façana de ca l'Isern de Plaça per commemorar-ne els tres-cents anys—, i els Anales de Catalunya, un compendi de la historiografia del moment i de la ideologia austriacista publicat el 1709 i prohibit després de 1714 per les autoritats borbòniques. Narcís Feliu de la Penya és l'home de l'Arxiduc en les decisives corts de 1705-1706, quan s'aprova la posada al dia de les darreres constitucions catalanes i el programa econòmic que impulsa la burgesia mercantil i dibuixa una nova Catalunya. Mort el 1712, el seu hereu fou el cosí, el citat mercader Salvador Feliu de la Penya, extret com a conseller segon de Barcelona en el marc del setge de 1713-1714, que acabà l'11 de setembre amb la caiguda de la ciutat i amb l'abolició de l'estat català, les Constitucions de 1706 i el programa econòmic que els Feliu de la Penya havien promogut.
La derrota a la guerra de Successió suposà una interrupció en els anhels d'aquesta burgesia mercantil i, després d'uns anys de repressió i de dedicació als patrimonis familiars, s'integraren amb naturalitat en el nou règim. Pel que fa a les activitats mercantils, el citat Jaume Duran i Pujades l'any 1735 serà director de la nova Junta de Comerç Terrestre i Marítima del Principat que ell mateix ha propugnat i que es crea per impulsar l'activitat econòmica i mercantil. Quant a les lletres, la continuïtat passa pel vilassarenc Aleix Feliu de la Penya i d'Isern, fill de Salvador Feliu de la Penya, que serà advocat, relator de la Real Audiència (1756-1768) i membre de la barcelonina Real Acadèmia de Bones Lletres, on és distingirà per presentar poemes i textos escrits en català a les sessions acadèmiques, a vegades en solitari.
La continuïtat d'aquestes tres generacions entorn els Feliu de la Penya simbolitza com ningú l'empenta de la Catalunya de l'època que va establir les bases socials, econòmiques i culturals del país a l'època moderna i contemporània. Aquest renaixement i valors que ells representaren i defensaren són els que necessitem per sortir del moment actual, per aconseguir la plenitud nacional, econòmica i cultural.