Menú
Vilassar de Dalt es converteix en la capital de la fotografia analògica durant tot aquest cap de setmana. A més de tallers, xerrades, fires i actes festius, el Festival Revela't omple els espais culturals del poble amb fins a 8 exposicions de fotografia que s'inauguraran aquest divendres a la tarda. Primeres figures de la fotografia porten fins a Vilassar les seves obres, de temàtica i tècnica ben diversa.
Botànica urbana, de Faustí Llucià
Botànica urbana” és un recorregut pels carrers de Barcelona a través de fulles i llavors trobades a terra i fotografiades aïllades del seu entorn. Amb la fitxa descriptiva del lloc on van ser trobades, mantenen una similitud amb l’estètica de les clàssiques làmines de botànica. La diferència és que no són l’arquetip de fulla o llavor, genèric d’una espècie, sinó que és una individualitat concreta resultat de la seva pròpia vida. El tiratge s’ha realitzat sobre paper aquarel·la de 40Ã?70 cm. per reforçar la seva similitud amb les làmines pintades a mà.
Lloc: Centre Cultural
Lesbians and much more de Hannah Jarzabeck
En la molt tradicional societat polonesa la qüestió dels homosexuals i els seus drets provoca sovint reaccions obertament homòfobes. Mentre el govern es nega a reconèixer alguns drets bàsics a les minories sexuals, la majoria de la societat percep a aquestes minories només a través de la dimensió sexual de les seves vides.
En una societat que promogui amb força el model de la família tradicional, la situació de les dones lesbianes és encara més complexa. Molt sovint, aquestes dones pateixen un doble rebuig: per “tenir una orientació sexual malalta” i per no complir el seu “paper natural” de mares. Posades al marge de la societat o ignorades, les dones lesbianes són pràcticament invisibles per a la vida pública.
El foto-reportatge retrata la vida quotidiana de 12 parelles lesbianes. És una documentació tant dels costats més íntims que del context social (incloent l’activisme en associacions que lluiten contra l’homofòbia a Polònia).
El projecte conté igualment fotografies que documenten el casament humanista d’una de les parelles participants. A Polònia aquest tipus de casament no té cap efecte legal (encara menys en el cas d’unions homosexuals), però per a algunes d’aquestes parelles suposa com a mínim la possibilitat d’una celebració més formal i pública de la seva unió.
La realització fotogràfica d’aquest treball de la Hanna Jarzabek va tenir lloc entre abril de 2009 i juny de 2010. La Hanna la va realitzar amb l’ajut de la beca atorgada pel del 11º Fòrum Fotográfico Can Basté.
Lloc: Biblioteca de can Manyé
Horari: de 10:00 a 20:00h
Nudus de de Miquel Àngel Pérez
“Nudus” és un recorregut fotogràfic al voltant del nu femení, un imaginari que es mou entre el món del fetitxe i el voyeur, també una mirada sexualizada, de vegades propera a Araki o al oníric univers de Jan Saudek.
El processat de les còpies, utilitzant diferents tècniques experimentals, tant en la presa com en el positivat, permeten i fan de cada fotografia una còpia única.
Lloc: Sala d'exposicions de La Massa
Exposició col·lectiva Hablando en plata
Hablando en Plata és la iniciativa d’un grup de fotògrafs que participen en alguns dels fòrums més actius de la xarxa sobre fotografia argèntica.
Consisteix en mantenir de manera itinerant una exposició que reuneixi obres de tots els autors, i que recorri diferents espais culturals, amb la finalitat de mostrar i difondre la viabilitat i fortalesa dels processos fotogràfics anomenats clàssics.
Tot això s’ha posat en marxa i és una realitat, gràcies a l’esforç, la idea, i la dedicació de Muxana (Pau) i a la posterior col·laboració de tots els que participen en aquest projecte.
Lloc: Sala del mas de can Rafart
La fotografia és la tècnica que ens permet apropiar-nos d’imatges i congelar-les en el temps per sempre. Un petit instant de la nostra vida o de la realitat que ens envolta es queda capturada eternament, fent que el temps s’aturi. La vida passa davant dels nostres ulls i ens limitem a acotar, a tancar-la en petits frames i jugar-hi, carregant-la de contingut i referents. La vida se’ns escapa entre els dits, però gràcies a la fotografia podem jugar amb els seus instants, apoderar-nos d’ells i reviure’ls una i altra vegada.
El temps és una component indispensable de la fotografia. L’acció fotogràfica el congela, però l’experiència visual el perllonga en el temps, l’allarga fins arribar allà on d’una altra manera no hi arribaria. La contemplació de la imatge exposada, del conjunt fotogràfic creat, conforma un nou temps que es re-viu a la sala d’exposició. El visitant pren un paper actiu en aquesta experiència, atorgant-li la durada contemplativa que sent que li correspon, ni un segon més, ni un segon menys.
La fotografia de Pau ens transporta a un instant congelat, a un moment etern, i ens permet captar amb detall cada signe que se’ns escapa al temps real. Un pèl que es blanqueja, un full que cau, una arruga que apunta… senyals físiques del temps que ens venç es fan visibles i ens transporten a un lloc de records i moments passats. La delicadesa de la seva fotografia contrasta amb el cru del tema, amb la rudesa de la qüestió retratada. Jocs de llums i ombres, mirades i gestos de complicitat relaten una història fragmentada de situacions i anhels. La història del món davant la quotidianitat del personal. El llenguatge universal de l’experiència comuna.
És especialment interessant el procés creatiu del fotògraf. Ell mateix construeix el seu temps artístic, el discurs de la fotografia comença en el moment de captar la imatge. Mitjançant la selecció de la mida, la disposició en sala i l’agrupament aconsegueix crear un llenguatge propi i una experiència contemplativa per a l’espectador. Sense paraules, les imatges es succeeixen una darrera l’altra, una sota l’altra, creant una jerarquia inventada que s’apodera del nostre subconscient. La gran imatge final es revela a la sala, sobre la gran paret blanca i sobre les pàl·lides fulles d’aquesta publicació. El fotògraf com creador d’experiències vitals. El mirall de la nostra pròpia existència.
(Text: Eneka Fernández)
Lloc: Biblioteca de can Manyer
USA tintypes/ferrotypes western time (circa 1856/1880)Josep Maria Ribas Prous i Llorenç Herrera Altés ens mostren la seva col·lecció privada de ferrotips americans, un acurada selecció mai abans mostrada. Aquesta exposició és el punt de partida de les activitats del festival Revela-t ja que serà la primera exposició que s’inaugurarà, el dia 27 d’abril, com un dels actes de la Festa Major d’Abril.
El ferrotip (també anomenat “tintype”) és una tècnica fotogràfica inventada el 1852 pel fotògraf i professor francès Adolph Alexandre Martin (1824-1896). La imatge es fixava en una placa de metall exposada a la cambra. Aquesta placa es cobria amb vernís japonès negre i es sensibilitzava amb col·lodió i nitrat de plata abans de l’exposició a la cambra. El ferrotip apareixia com positiu a causa de la placa negra.
Durant la Guerra Civil nord-americana la popularitat dels ferrotips es va expandir per la facilitat per captar les imatges i per la seva resistència als maltractaments del correu. Les fotografies d’aquesta exposició són precisament d’aquesta època.
Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Càmeres! Exposició de càmeres fotogràfiques antiguesUna mostra de càmeres fotogràfiques antigues, comissariada per Ramon Rodó.
Ramon ha aconseguit reunir aquest material amb l’ajut de col·leccionistes particulars, oferint un recull de peces que ens apropa als dissenys i criteris de fabricació de finals del segle XIX i començaments del XX. Càmeres de fusta, objectius de llautó, primeres Kodak per pel·lícula en rotllo, càmeres i visors estèreo, Rolleiflex, Leica, Zeiss Ikon…
Un interessant recorregut pels amants de les càmeres clàssiques i de col·lecció.
Lloc: Museu Arxiu Municipal
Autocroms: fotografies en color del primer terç del s. XXEl 10 de juny de 1907, tres anys després d’haver-lo mostrat a l’Acadèmia de les Ciències de París, els germans Lumière van presentar en un acte multitudinari un material fotogràfic que permetia obtenir directament fotografies en color: els autocroms. Fins aquell moment, els procediments que existien eren molt complexos o proporcionaven imatges de baixa qualitat, desavantatges que feien que la gran majoria de les fotografies en color ho fossin perquè s’havien acolorit a mà aplicant-hi pigments.
Ràpidament, atesa la relativa senzillesa del seu ús i els bons resultats que proporcionaven, els autocroms foren emprats per alguns professionals. L’elevat preu d’aquest material, però, féu que la seva utilització per part del afeccionats fos força limitada. Aquest fet, juntament amb la ràpida aparició de sistemes similars, i la invencióde procediments fotogràfics en color basats en la síntesi substractiva a la dècadadels anys trenta, fa que en l’actualitat sigui poc freqüent d’observar autocroms i que,consegüentment, s’hagi generalitzat la idea que, a principis del segle XX, no existia la fotografia en colors.
Aquesta exposició constitueix una oportunitat única de comprovar que la fotografia en colors ja era possible prop de cent anys enrere. L’exposició també permet de recórrer un procés que, iniciat a partir d’una hipòtesi científica, va permetre aplicar a la pràctica allò que avui dia ens sembla absolutament normal: enregistrar el nostre entorn en colors.
Aquesta magnífica col·lecció forma part del patrimoni històric-artístic del Centre Excursionista de Catalunya.
Fotògrafs de l’exposició: Francesc Blasi i Vallespinosa, Ferran Damians i Recoder, Carles Fargas i Bonell, Manuel Genovart i Boixet, Manuel Pinilla i Campoamor, i Andreu Bonaventura i Solà.
Lloc: Museu Arxiu Municipal
Tota la informació del Revela't clicant aquí.
