Menú
Fa 400 anys que Vilassar convertir la plaça de la Vila en el primer espai públic del municipi. Ara, un seguit d'entitats i persones del poble volen commemorar aquesta efemèride durant aquest any i el 2018 amb la celebració de diverses activitats de caire lúdic que comencen aquest dissabte
Aquest dissabte comencen els actes que serviran per commemorar els 400 anys de la plaça de la Vila com el primer espai públic que va tenir el poble de Vilassar. A les 22 h, tindrà lloc l'espectacle del Ternal Teatre, Lletres de Nit i, tot seguit, l'actuació del grup de música folk, els Ministrers del Sabre.
FA 400 ANYS: UNA NOVA PLAÇA PER A VILASSAR
Enguany fa quatrecents anys, cap a 1616, els vilassarencs de l'època es plantejaren la necessitat d'una nova plaça, més gran i en el nou centre que s'estava desplaçant cap avall. El resultat serà l'actual Plaça de la Vila.
La plaça fins aquell moment, entre els segles XIII i XVI, havia estat l'anomenada Plaça del Mercadal o del sant Crist –per una capelleta que hi havia-, un petit espai situat a l'actual carrer d'Àngel Guimerà, en l'eixamplament que queda entre els actuals jardí sant Jordi i can Pey. Durant aquells segles baixmedievals, Vilassar s'havia mantingut com una petita comunitat d'entre 70 i 80 famílies disperses entre la vall de Cabrils i el nucli de Vilassar, aquest conformat entre la sagrera de l'església parroquial i el camí que anava fins al castell. La Plaça del Mercadal era suficient com a punt de trobada i de mercat. Però els darrers seixanta anys el creixement havia estat espectacular: s'havia passat dels 75 focs del fogatge de 1553 a 157 del tall de 1620. A raó de cinc vilassarencs per foc, suposava passar de 375 a 785, un salt proper al 110 %. Aquest creixement havia anat acompanyat d'una onada d'immigrants occitans, nous menestrals i la formació de nous carrers com el carrer del Carme o el carrer Nou. Calia un nou espai cèntric més gran per trobar-se a la sortida dels oficis eclesiàstics, per al mercat, festes i celebracions, jocs...
El punt de partida havia estat el conveni de 1615 per a la construcció de noves capelles laterals a l'església per la banda de l'actual plaça ocupant part del fossar, cosa que havia comportat ampliar el fossar i assegurar la servitud pública de l'era del davant de ca l'Isern –actual rectoria- amb el consegüent plet que es tancà amb una concòrdia entre la Universitat i els Isern per ampliar la plaça. Però l'espai s'havia empetitit i calia ampliar-lo: L'any 1617 signaren comprar un antic magatzem i forn de vidre que hi havia a l'espai comprès entre cal Recoder, l'actual Ajuntament i la casa d'estil oriental de can Vitisis per 350 lliures mitjançant un censal. Era un antic magatzem on s'havia recollit el terçò del delme dels Muntanyans fins a 1552 quan es vengueren el terçò i aleshores el 1557 s'hi establí el nou forn de vidre dels Tremolet, el qual funcionà mig segle aproximadament fins que es traslladaren a Mataró. Un important endeutament amb visió de futur. Un cop comprat, fou enderrocat, s'amplià la plaça i s'hi instal•là el joc de la pilota.
Aquest és un tret propi del segle XVII arreu de la monarquia dels Àustria: A molt pobles i ciutats s'hi construïren noves places per als nous temps, un nou urbanisme propi del Renaixement. També comportava un canvi en el sentit de les inversions comunitàries: Mentre al segle XVI, coincidint amb la Reforma catòlica, es dedicaven a construir equipaments religiosos, al segle XVII cercaran nous equipaments cívics, a més d'endeutar-se per finançar la plaga de l'allotjament de tropes. L'any 1676 hi construïren una font pública. Entre els anys 1681 i 1700 compraran els terrenys del mas Tries a la part de sota de plaça per serveis col•lectius com presó, carnísseria i corral –incloïa l'espai que ocupa l'actual Ajuntament i la placeta dedicada al pare Claret-. Caldrà esperar a l'any 1835 per veure un altre canvi important en aquest espai: en una època també de creixement espectacular per la nova industrialització del cotó, es traslladarà el fossar parroquial a les afores, davant de l'ermita de sant Sebastià; i ja el 1884 s'inaugurarà l'edifici de l'actual Ajuntament.
Aquest darrer mig segle també s'ha produït un creixement espectacular de la població de Vilassar, també s'ha més que doblat; i la trama urbana ha crescut cap a la plana i més enllà de les rieres. Cada època necessita els seus propis espais col•lectius. Cal reflexionar sobre els nous eixos i espais de relació, els nous centres del nucli urbà, la seva rehabilitació i nova funcionalitat, l'evolució futura... En resum, reconvertir el que hi ha per crear espais agradables de relació i convivència que ajudin a mantenir l'esperit de comunitat.